





Passeges entre les sales del Metropolitan Museum de Nova York i descobreixes un pintor del qui havies sentit anomenar per l'alt preu pagat pels seus tríptics però del qui mai havies vist una de les seves pintures. Dediques dues hores d'una tarda de dissabte a entendre el crit de Bacon forjat a partir de la crisi de la Segona Guerra Mundial. Arribes al final de l'exposició i tornes a començar, tot centrant-te en els quadres que més t'han impressionat. Per segona vegada, trespasses la línea de sortida i et topes amb un Caravaggio. Sense voler-ho realitzes la connexió: més de tres segles separen ambdós creadors però els temes que tracten els dos artistes no han evolucionat massa: l'absolutisme de l'església, la dita de Hobbes de "l'home és un llop per l'home", la violència, l'exhuberància de la carn i la desesperació del crit.

3 Responses to “El crit de Bacon”
Me recuerda mis años de universidad.... siempre me ha puesto los pelos de punta este hombre
pues la verdad es que es una exposicion magnifica... la vistes en madrid???
Francis Bacon no era buena persona.
Post a Comment