L'ètica de l'emmarcador

Després d'estar molts dies tancat a l'oficina, ahir vaig tenir l'oportunitat d'escapar-me del cubicle. La meva escapada tenia una destinació clara: John Esty, una botiga del West Village on el MoMA ha emmarcat la majoria dels seus quadres. No era la primera vegada que em tocava anar a aquest establiment per motius de feina. O sigui, que el propietari ja em coneixia. Al veure l'estat de conservació de la foto que portava a emmarcar va i em dir:

-"Ui, no pateixis... això no és res comparat amb el que em va passar un dia"
-"Què et va passar"
-"Un dia va venir un senyor. Em va comentar que volia emmarcar una fotografia. Mà a la butxaca em treu un paper gruixut i comença a desplegar-lo. Com t'imaginaràs, la sorpresa va ser majúscula al veure que es tractava d'una foto de Richard Avedon. Calculo que valia uns 14.000 dòlars."
-"El tipo portava un Richard Avedon a la butxaca dels pantalons?", pregunto
-"Sí"
-"I tu, que vas fer, com vas reaccionar?"
-"Li vaig dir que marxès, que no podia emmarcar una foto a una persona que no sap apreciar l'art. Aquest senyor no es mereixia que jo li emmarqués la foto".
-"I què va dir ell?"
-"Que si volia em podia comprar una altra"