Post 882: La Botiga dels Horrors?

Sí, sembla impossible però a Espanya vam arribar a emetre aquest tipus de programes. Era el principi d'una televisió, TeleCinco. Significava la implantació d'un model de televisió privada que s'inspirava en Itàlia. Valerio Lazarov (realitzador televisiu reconegut per l'abús del zoom) n'era el director i el pastís accionarial estava dividit a parts entre: Berlusconi (25%), ONCE (25%), Ediciones ANAYA (25%), Ángel Fernández- Chocolates Trapa (10%) i l'empresari Ángel Medrano. "Tu Pantalla Amiga", com s'autodenominava aquest nou canal a la italiana, ens va donar ¨autèntiques¨ sorpreses televisives en una Espanya que poc a poc s'anava allunyant de l'ombra de la dictadura militar i anava construïnt la seva nova identiat. De la mà de Lazarov, "VIP noche", "Tutti Fruti", "Su Media Naranja", "Telecupón", "Humor Amarillo", "Entre Platos Anda El Juego", "Goles Son Amores", "Bellezas Al Agua", "Contacto con Tacto", "Ay que Calor!" i el conjunt de ballarines com les "Mamachico" van omplir una graella que podria formar part d'una botiga dels horros. Tot i això, si analitzem amb calma aquest tipus de programes, tots ells estan caracteritzats per una cert sentit del "naïve", de l'adolescència, abscent de qualsevol maldat. En canvi, els programes que Telecinco ha emés en els últims cinc anys no són un joc d'adolescents. Telecinco, ha substituït la pluma de marabú per la mala llet i la sang, tot eliminant l'ètica periodística dels seus programes (els seus serveis informatius en són un exemple). Per tant, la pregunta és clara: ara podrem riure del tipus de programes de finals dels anys noranta, però m'agradarà veure com veurem la carnassa que Telecinco ha produït d'aquí quinze anys. Segurament, tindrem vergonya aliena.