enquadrant New York

Sabateret

2009-10-19T00:05:00.000-04:00

Passejant per Barcelona em vaig trobar amb un carrer que em resulta bastant familiar...

Lleida (II)

2009-10-18T00:30:00.000-04:00

Platja

2009-10-17T16:53:00.001-04:00

Lleida (I)

2009-10-17T00:29:00.000-04:00

Sudanell

2009-10-15T00:27:00.000-04:00

Montoliu de Lleida

2009-10-14T00:22:00.002-04:00

Post 890: Realidad Virtual?

2009-08-17T22:52:00.004-04:00

Kahn's Exeter Short Film from Alex Roman on Vimeo.

Aquí les dejo con uno de los cortos que más me han sorprendido últimamente. Se trata de un proyecto que mezcla arquitectura, sonido y animación. Lo que ven realmente existe, es la biblioteca que el arquitecto alemán Louis Kahn construyó en Yale a principios de los 50, pero la gracia de este corto es que, todas las imágenes que ven han sido creadas a través del 3-D Studio Max. En definitiva, tanta perfección arquitectónica y lumínica no dejan de ser una ilusión óptica.

Hoy

2009-08-12T21:09:00.005-04:00

Hoy he escuchado como la señora que me hace las ensaladas en el take away me decía que hacer una ensalada equivale a construir tu propia constelación mezclando estrellas y planetas.

He leído que cada minuto 100 meteoritos golpean en un lugar de la galaxia

He visto como un niño bateaba burbujas de jabón en un parque mientras un policía ayudaba a un niño a llenar un globo de agua.

He imaginado como una sonrisa se diluía en una noche de verano.

Video 3

2009-07-24T13:30:00.003-04:00

Y el final de la mini trilogía... MeatPacking District... Una zona cool de la ciudad que corre el riesgo de ser Disneyficado.

Video 2

2009-07-22T14:19:00.001-04:00

la segunda parte del video

Connexiones Perdidas

2009-07-21T17:03:00.002-04:00

En la página craiglist uno puede encontrar la dirección de un instalador de aire acondicionado, puede alquilar una habitación en Manhattan hasta incluso puede encontrar el trabajo de su vida. El otro día el NYTimes encontró momentos de poesía en esta página. Más concretamente en la sección de connexiones perdidas en la que ciudadanos de Manhattan escriben una pequeña nota indicando que conocieron a alguien en algún lugar de la ciudad y no se atrevieron a hablar. Aquí hay algunas muestras de estas poesías urbanas encontradas hoy.

You were giving out the papers and calling names for the lottery of 9 to 5. I thought you were just my type with the glasses and outfit. You probably didn't even notice me. Would have talked to you but that could be awkward. I won the lottery but now I wanna take my chance on you...

Hi - We're sitting across from each other.
You have on a black T - and working on your Macbook Pro.
I have on a green T and working on my Macbook Pro.

Would love to chat. . . .

Sunday Low Tea

We were both outside towards the bar all the way to the right when we first made eye contact. I was under the tarp; you were by the tables with a group of friends wearing a black polo shirt. You have dark hair and an adorable smile. We went inside to dance to the last song, as I waited for a discreet moment to come speak with you. As the crowd left, I was hoping again to approach you, but we were both speaking to other people. When you were finally alone, I was unable to break away.

If by chance you see this, I hope we can connect. I've seen you around before and hope to see you again. I've thought of you often since Sunday. Will gladly give more details...

We talked in line, after seeing each other in the bathroom. Music, work, regional pride....We were watching different movies....

Un Video

2009-07-20T18:49:00.005-04:00

Por fin he podido hacer lo que me gusta: editar y grabar... pisar la calle y explicar historias... y creo que no hay mejor acompañante para hacer este vídeo que Elvira Lindo.

Dues Opcions

2009-07-13T13:12:00.001-04:00

A vegades la vida només t'ofereix dues opcions.

Silenci

2009-06-29T16:49:00.003-04:00

Quina setmana... el silenci té una raó musical... Per descobrir-ho:

LOBA - Shakira

Una nova mostra de bona arquitectura

2009-06-21T12:12:00.003-04:00

Al davant de l'edifici del Cooper Union, s'aixeca un edifici de nova planta. Creat per el despatx d'arquitectura, Morphosis, ja està considerat com un dels millors edificis de la ciutat de Nova York (NYTimes).

Un arbre d'acer (2)

2009-06-18T01:43:00.000-04:00

I entre les rames d'acer, una nena va començar a jugar

Un arbre d'acer

2009-06-17T01:32:00.000-04:00

I al terrat del Metropolitan Museum ha nascut un arbre d'acer, obra de l'artista americà Roxy Payne. En una tarda solellada, el gris d'aquesta gegantina escultura arbòrea contrasta amb el blau del cel de Manttan i amb la verdor de Central Park.

Llumetes de color?

2009-06-16T08:51:00.004-04:00

L'artista Jenny Holzer va ocupar per uns mesos una de les plantes del Whitney Museum. L'obra de Holzer és mundialment coneguda per la utilització de les pantalles de LED. En les seves creacions, aquestes pantalles no transmeten missatges banals-informatius talment als aeroports o a la xarcuteria mentres esperes pacientment pel teu número sinó que Holzer et bombardeja amb missatges amb una alta càrrega política (per exemple: la Guerra d'Irak). L'obra de Holzer pot semblar un joc, una llaminadura de colors purs que mig t'hipnotitza però en el fons l'americana t'està preparant per una bufetada ben amarga i sorollosa.

I preocupada pel missatge, entremig de les pantalles multicolors, destaca una habitació blanca plena de quadres amb fons blanc i lletra negra en les que Holzer reprodueix sense cap modificació documents públics sobre la guerra d'Irak (que es poden descargar on-line) pertanyents al l'excèrcit americà en el que s'evidencia les paraules, elements que han estat censurats. Podem viure en la societat de la informació, en la que les paraules es desplacen a més velocitat que mai, però la goma d'esborrar i el típex encara són d'una gran utilitat.

L'ètica de l'emmarcador

2009-06-11T23:30:00.004-04:00

Després d'estar molts dies tancat a l'oficina, ahir vaig tenir l'oportunitat d'escapar-me del cubicle. La meva escapada tenia una destinació clara: John Esty, una botiga del West Village on el MoMA ha emmarcat la majoria dels seus quadres. No era la primera vegada que em tocava anar a aquest establiment per motius de feina. O sigui, que el propietari ja em coneixia. Al veure l'estat de conservació de la foto que portava a emmarcar va i em dir:

-"Ui, no pateixis... això no és res comparat amb el que em va passar un dia"
-"Què et va passar"
-"Un dia va venir un senyor. Em va comentar que volia emmarcar una fotografia. Mà a la butxaca em treu un paper gruixut i comença a desplegar-lo. Com t'imaginaràs, la sorpresa va ser majúscula al veure que es tractava d'una foto de Richard Avedon. Calculo que valia uns 14.000 dòlars."
-"El tipo portava un Richard Avedon a la butxaca dels pantalons?", pregunto
-"Sí"
-"I tu, que vas fer, com vas reaccionar?"
-"Li vaig dir que marxès, que no podia emmarcar una foto a una persona que no sap apreciar l'art. Aquest senyor no es mereixia que jo li emmarqués la foto".
-"I què va dir ell?"
-"Que si volia em podia comprar una altra"

La fi d'una època

2009-06-10T23:01:00.000-04:00

Union Square, una de les places amb més vida de la ciutat veurà com un dels commerços que la delimiten s'està preparant per un gran tancament. Que un comerç a Manhattan plegui no és cap sorpresa, jo diria que és gairebé un fet rutinari. Ara bé, que la botiga Virgin tanqui té una significació especial. Marca el fi d'una època: la de la compra de CDs i els DVDs en botigues. Virgin tanca però jo em pregunto que deu pensar la botiga Barnes and Nobles (de llibres) que encara aguanta a l'altre costat de la plaça. Riu o tremola de por? Acabarà el món dels llibres com el de la música? Acabaran els llibres digitals amb la literatura escrita sobre paper? No em pregunteu la resposta: no la sé.

Llums de Manhattan

2009-06-09T01:47:00.000-04:00

A les dotze del migdia, el consum innecessari: una bombeta brilla solitària al barri de Tribeca.

Dos ballerines en una gelateria

2009-06-08T09:17:00.005-04:00

I caminant per Manhattan, de sobte, em trobo amb dos ballerines fent cua en una gelateria.

Post 882: La Botiga dels Horrors?

2009-06-06T10:28:00.000-04:00

Sí, sembla impossible però a Espanya vam arribar a emetre aquest tipus de programes. Era el principi d'una televisió, TeleCinco. Significava la implantació d'un model de televisió privada que s'inspirava en Itàlia. Valerio Lazarov (realitzador televisiu reconegut per l'abús del zoom) n'era el director i el pastís accionarial estava dividit a parts entre: Berlusconi (25%), ONCE (25%), Ediciones ANAYA (25%), Ángel Fernández- Chocolates Trapa (10%) i l'empresari Ángel Medrano. "Tu Pantalla Amiga", com s'autodenominava aquest nou canal a la italiana, ens va donar ¨autèntiques¨ sorpreses televisives en una Espanya que poc a poc s'anava allunyant de l'ombra de la dictadura militar i anava construïnt la seva nova identiat. De la mà de Lazarov, "VIP noche", "Tutti Fruti", "Su Media Naranja", "Telecupón", "Humor Amarillo", "Entre Platos Anda El Juego", "Goles Son Amores", "Bellezas Al Agua", "Contacto con Tacto", "Ay que Calor!" i el conjunt de ballarines com les "Mamachico" van omplir una graella que podria formar part d'una botiga dels horros. Tot i això, si analitzem amb calma aquest tipus de programes, tots ells estan caracteritzats per una cert sentit del "naïve", de l'adolescència, abscent de qualsevol maldat. En canvi, els programes que Telecinco ha emés en els últims cinc anys no són un joc d'adolescents. Telecinco, ha substituït la pluma de marabú per la mala llet i la sang, tot eliminant l'ètica periodística dels seus programes (els seus serveis informatius en són un exemple). Per tant, la pregunta és clara: ara podrem riure del tipus de programes de finals dels anys noranta, però m'agradarà veure com veurem la carnassa que Telecinco ha produït d'aquí quinze anys. Segurament, tindrem vergonya aliena.

El crit de Bacon

2009-06-04T23:12:00.004-04:00

Passeges entre les sales del Metropolitan Museum de Nova York i descobreixes un pintor del qui havies sentit anomenar per l'alt preu pagat pels seus tríptics però del qui mai havies vist una de les seves pintures. Dediques dues hores d'una tarda de dissabte a entendre el crit de Bacon forjat a partir de la crisi de la Segona Guerra Mundial. Arribes al final de l'exposició i tornes a començar, tot centrant-te en els quadres que més t'han impressionat. Per segona vegada, trespasses la línea de sortida i et topes amb un Caravaggio. Sense voler-ho realitzes la connexió: més de tres segles separen ambdós creadors però els temes que tracten els dos artistes no han evolucionat massa: l'absolutisme de l'església, la dita de Hobbes de "l'home és un llop per l'home", la violència, l'exhuberància de la carn i la desesperació del crit.

Para hacer una paella

2009-06-02T13:03:00.001-04:00

No sé si Dalí se encuentra escondido como el creador de este vídeo... pero es una de las cosas más surrealistas que he visto últimamente. Un programa alemán de los años 60 nos enseña como cocinar una autentica paella valenciana...