Memòria col·lectiva

A la dreta m'acompanya un bolígraf gastat.
Al meu darrera una càmera de vídeo sense cinta.

No deixa de ser curiós. He hagut d'arribar a Nova York per retrobar-me amb moltes memòries. He necessitat traspassar un oceà perquè el record emergeixi sense voler.

Avui ha estat un dia de moltes emocions. D'emocions però també de coincidències. Em trobo a Nova York escribint un treball sobre "The Spanish Earth", un documental finançat pels americans sobre la Guerra Civil Espanyola que pretenia aixecar diners per comprar ambulancies, es projecta una petita peça que vaig fer sobre la guerra civil en un cicle de lectures dramatitzades sobre la guerra civil i avui et conec a tu, Moe Fishman.

Moe Fishman és un brigadista que va venir a lluitar a la Guerra Civil Espanyola. Ulls blaus enfosquits pels anys. Memòria més viva que mai. Entre mos i mos de pastís de xocolata he conversat amb tu i amb la teva filla a soles després de finalitzar la representació.

Moe Fishman, avui m'has emocionat, en la teva mirada he vist que implica lluitar pels ideals. Quan t'he explicat la història dels meus dos avis has sabut trobar-hi l'ironia. Quan t'he preguntat si éreu excessivament idealistes quan us vau desplaçar a Espanya a lluitar (no sabien el que fèieu, m'ha dit la teva filla a cau d'orella) m'has dit que no. Que sabieu que si el feixisme guanyava a Espanya, la Segona Guerra Mundial a Europa era una realitat.

Moe Fishman, avui m'has fet reviure moltes memòries. Jo no he viscut com tu el camp de batalla però sí que he viscut les conseqüències que una Guerra Civil pot generar a petita escala.

Moe Fishman, avui has fet que plori. M'he contingut les llàgrimes quan amb veu trencada t'he dit "gràcies" i he somrigut quan tu m'has contestat: "gràcies a tu per ser espanyol i per haver elegit el costat correcte de l'arc polític". Tot i això, Moe, avui, al sortir del teatre, tot davant d'un il·luminat Empire State Building, he plorat. Sí, ho he fet fins que al metro m'he trobat amb un bolígraf. Un regal inesperat que he posat a la bossa de la càmera de vídeo.

A la meva dreta tinc aquest bolígraf, i al meu darrera la càmera de vídeo. Moe Fishman, avui m'has donat més motius que mai per fer alguna cosa sobre el meu passat usant aquestes dues úniques armes de les que disposo.


P.S: l'estrena de la peça que he fet ha anat molt bé. Al col·loqui de després quan la directora ha dit que jo era qui havia fet el vídeo he rebut el meu primer aplaudiment. Abans d'això una senyora ha comentat que les imatges eren molt didàctiques quan ha fet una pregunta als conferenciants.