11/30/2008
11/27/2008
Radiohead edit
Radiohead vuelve a dar la sorpresa. Si entrais en esta web...
http://www.wowow.co.jp/music/radiohead/special/
... podreis editar en directo un concierto de Radiohead con 7 camaras.... (este fue mi primer intento)
11/26/2008
11/25/2008
No Cal Ser Proust
I si Truman Capote va dir que Nova York estava feta de fang, el meu barri, Harlem, ha d’estar construït d’una material encara molt més manejable, ja que hi ha múltiples Harlems.
En primer lloc tenim el Harlem de la renaixença dels anys 20, un barri que ballava a ritmes de Jazz (“You Must Take the A Train”, com recordava Ella Fitzerald), una glòria que perdria amb l’arribada de la gran depressió i de la Segona Guerra Mundial . El barri entraria aleshores en una cadena de conflictes socials que tindrien el punt culminant en l’èxtasi del crac durant els anys vuitanta. Harlem hauria d’esperar la mà “suau” de Rudolph Giuliani per veure com el barri deixava de ser un gueto. El republicà rebaixaria l’índex de criminalitat en un 68%, el de robatoris en un 60% tot propiciant l’inici d’una segona primavera.
(continua llegint)
11/24/2008
761: La Fera Tapada
Com sempre ha arribat sense avisar. De manera silenciosa, el fred ha anat penetrant la cuadrícula de Manhattan tot guanyant la batalla contra una tardor que ha estat generosa en temperatures càlides. L’hivern ja està aquí i talment un convidat que no vol abandonar la llar, ha arribat per quedar-se durant uns quants mesos.
Tot i les baixes temperatures, la fera de Manhattan segueix respirant. Coberta amb una bufanda i un abric impossible, Nova York guanya en bellesa durant aquesta estació de l’any: el vent que bufa amb força pel carrer Broadway, el fum que s’escapa del vell clavegueram de la ciutat, els arbres despullats, els cotxes escolars carregats de nens talment astronautes disposats a enlairar-se a una estació especial, els vagabunds que busquen un amagatall calent on passar-hi la nit,... I és que Nova York, malgrat ser una Ciutat Despullada (The Naked City) segons Jules Dassin, està més guapa quan més tapada està.
11/23/2008
11/20/2008
11/19/2008
Joseph Haydn
Mi príncipe se hallaba satisfecho con mi trabajo; lo aplaudía; como director de una orquesta yo podía efectuar experimentos, podía observar lo que causaba impresió y lo que producía una resonancia débil, con lo que podía añadir, mejorar, cortar, asumir riesgos. Me halaba aislado del mundo, nadie en mi proximidad me podía provocar inseguridad ni me podía atormentar, y yo debí (o no tuve más remedio que) llegar a ser original
Josep Haydn
(citado en el libro "El Canto de las Sirenas" de Eugenio Trías)
...No tuve más remedio que llegar a ser original...
11/18/2008
11/13/2008
11/12/2008
11/11/2008
11/10/2008
11/09/2008
11/08/2008
En El Hola
No es que yo salga en el Hola, sinó que una foto que hice en El Salvador aparece en esta revista del corazón española.
11/06/2008
4 novembre (II)
I Obama va donar una nova vida al somni americà. Barack Hussein Obama, fill de mare blanca i pare afroamericà que gairebé ni va conèixer, serà el president número 44 dels Estats Units.
Nova York, 5 de novembre de 2008. Aconseguir un exemplar de "The New York Times" és gairebé una missió impossible avui, senyal inequívoc de la importància històrica d'aquestes eleccions, i és que ahir va començar una nova era i una nova forma de fer política.
Antoni Gaudí va declarar que "ser original consisteix a tornar als orígens"; doncs bé, la proposta central de Barack Obama es basa en dos pilars que ens retornen a l'inici, als fonaments de la bona política: la participació de l'Estat en la regulació de la vida pública (Sarah Palin no parava de cridar que Obama era un "marxista" ja que "vol robar-nos els diners i repartir-los) i la refundació del concepte de ciutadania (que ha de ser activa, participativa i amb la voluntat d'ajuda a les comunitats).
Molts motius expliquen la victòria d'Obama: la participació dels joves (pareu atenció a Facebook com a nova eina electoral), la desastrosa gestió del govern Bush (que ja el col·loca com el president més dolent de la història dels Estats Units), la crisi econòmica, etc. No he citat el component racial com una de les claus de la victòria d'Obama ja que crec que Obama no ha guanyat pel simple fet de tenir la pell fosca. Si la raça expliqués la victòria del senador d'Illinois, ell mai hauria guanyat en l'estat de Virgínia, per posar un exemple.
Obama ha guanyat i jo n'estic molt content. I com vaig celebrar la victòria? A ritme de Serrat. El noi del Poble Sec va omplir el Carnegie Hall mentre al ritme d'"aquellas pequeñas cosas" anava consultant al meu iPhone com avançava el recompte d'una nit en què una petita cosa com el dipositar un vot ha marcat l'inici d'una nova manera d'entendre el món.
Nova York, 5 de novembre de 2008. Aconseguir un exemplar de "The New York Times" és gairebé una missió impossible avui, senyal inequívoc de la importància històrica d'aquestes eleccions, i és que ahir va començar una nova era i una nova forma de fer política.
Antoni Gaudí va declarar que "ser original consisteix a tornar als orígens"; doncs bé, la proposta central de Barack Obama es basa en dos pilars que ens retornen a l'inici, als fonaments de la bona política: la participació de l'Estat en la regulació de la vida pública (Sarah Palin no parava de cridar que Obama era un "marxista" ja que "vol robar-nos els diners i repartir-los) i la refundació del concepte de ciutadania (que ha de ser activa, participativa i amb la voluntat d'ajuda a les comunitats).
Molts motius expliquen la victòria d'Obama: la participació dels joves (pareu atenció a Facebook com a nova eina electoral), la desastrosa gestió del govern Bush (que ja el col·loca com el president més dolent de la història dels Estats Units), la crisi econòmica, etc. No he citat el component racial com una de les claus de la victòria d'Obama ja que crec que Obama no ha guanyat pel simple fet de tenir la pell fosca. Si la raça expliqués la victòria del senador d'Illinois, ell mai hauria guanyat en l'estat de Virgínia, per posar un exemple.
Obama ha guanyat i jo n'estic molt content. I com vaig celebrar la victòria? A ritme de Serrat. El noi del Poble Sec va omplir el Carnegie Hall mentre al ritme d'"aquellas pequeñas cosas" anava consultant al meu iPhone com avançava el recompte d'una nit en què una petita cosa com el dipositar un vot ha marcat l'inici d'una nova manera d'entendre el món.
11/05/2008
4 de Novembre
Després d’uns dies de pluja, el sol llueix a la ciutat de Nova York. Avui és 4 de novembre, un dia que marca la història d’una fi. George Bush marxarà de la Casa Blanca al gener deixant una economia destrossada, una guerra inacabada i un país on els drets individuals han anant desapareixent per art de màgia republicana.
Sona a tòpic però no ho és. Els americans avui es juguen el seu futur. Decideixen entre l’energia i la il·lusió d’un jove senador contra la ràbia i la separació d’un partit republicà que, amb l’elecció de Sarah Palin com a vicepresidenta, ha volgut jugar la carta del conservadorisme extrem, dividint el país entre "l’Amèrica bona" (la rural) i la dolenta (representada, segons la governadora d’Alaska, per uns mitjans de comunicació liberals i elitistes).
Barack Obama té tots els números per guanyar avui, com a mínim així ho diuen totes les enquestes. El seu triomf no és només una victòria personal, sinó que representa l’èxit d’un país que ha estat capaç de generar un líder com Obama.
Els Estats Units no elegeixen avui entre dos noms: elegeixen entre dos països, entre dues maneres d’entendre el món. Avui els americans decideixen si volen enterrar de manera definitiva el somni americà o si hi volen donar una segona vida representada per Barack Obama.
Sona a tòpic però no ho és. Els americans avui es juguen el seu futur. Decideixen entre l’energia i la il·lusió d’un jove senador contra la ràbia i la separació d’un partit republicà que, amb l’elecció de Sarah Palin com a vicepresidenta, ha volgut jugar la carta del conservadorisme extrem, dividint el país entre "l’Amèrica bona" (la rural) i la dolenta (representada, segons la governadora d’Alaska, per uns mitjans de comunicació liberals i elitistes).
Barack Obama té tots els números per guanyar avui, com a mínim així ho diuen totes les enquestes. El seu triomf no és només una victòria personal, sinó que representa l’èxit d’un país que ha estat capaç de generar un líder com Obama.
Els Estats Units no elegeixen avui entre dos noms: elegeixen entre dos països, entre dues maneres d’entendre el món. Avui els americans decideixen si volen enterrar de manera definitiva el somni americà o si hi volen donar una segona vida representada per Barack Obama.
11/01/2008
Subscribe to:
Posts (Atom)