9/18/2008

Post 703: SilverCup Studios



Des del tren 7 ves los estudios "SilverCup", suenos de cine, suenos de sabado.

9/15/2008

9/09/2008

Post 699: La Perfección de la Imperfección



Miquel Ángel vio su Moisés en una pieza de mármol y su trabajo consistió, simplemente, en liberarlo. Es imposible encontrar un artista tan excelso como Miguel Ángel, el reúne todas las características del artista renacentista pero existe una escultura que lo hace tremendamente contemporáneo: la Pieta Rondanini.

Por qué me gusta la Pieta Rondanini?: por su imperfección. Porque muestra la lucha de un artista contra un mármol que ahora se le rebela. En otras palabras, porque nos transmite la pasión, el arco dramático, la ingrata perfección de la imperfección.

(primer post usando Adobe Contribute)

9/08/2008

Post 698: Des de Una Oficina

Viernes por la manana. Te encuentras en un edificio de oficinas en la calle 57 con Lexington. Planta 15 pone en el ascensor. Mientras esperas a que lleguen tus jefes, miras por la ventana y la cuadricula de Manhattan se multiplica con la pintura blanca que pone orden al trafico caotico de Nueva York.

9/03/2008

Sigur Ros



Marga me recomendó que viera este video, lo hice y ahora no puedo parar de escuchar las musicas de este grupo islandes. Senores y senoras, Sigur Ros.

9/02/2008

Setembre

Despertes. Es primer de setembre. Dia del treballador. Passeges per Manhattan, voreges el Hudson. Arribes a Times Square i t'enlluernes amb les pantalles multicolors. Creues Broadway, i enfiles la cinquena avinguda fins que topes amb Central Park i la verdor dels arbres et transporta a la infantesa.

Herba xopa, la rosada del final d'estiu. Damunt del tractor tanques els ulls cansat. T'espera una jornada al camp. El soroll dels palots de fusta del remolc et desperten. Arribes a l'hort i el primer que fas es buscar el Cacaolat que l'avi t'ha amagat. Comences a correr pels Sots fins que el descobreixes amagat dins de la canal, ben fresc, remullat d'aigua de rec. Corrents et dirigeixes cap al padri a qui li demanes que te l'obri. Ell ho fa, t'acaricia el cap i tu somrius mentre la frescor de la xocolata et fa reneixer.

Et despertes a Nova York, des de Central Park la ciutat deixa de ser una fera mentre l'ombra d'un cirerer et dona la seguretat perduda. Tot i aixo, ja no ets un infant que corre entre pomeres buscant un Cacaolat que t'incentiva a matinar. Continues mirant els gratacels, ara la Hearst Tower, en ella veus els reflexos dels nuvols que trenquen la blavor harmonica d'un primer de setembre.

Tornes a tancar els ulls, el soroll dels cotxes desapareix, t'agites sobre la gespa i, de cop, te n'adones com trobes a faltar la teva familia.