
Nova York, 31 de desembre de 2008.
Acaba l'any i arribo a l'últim post de l'any 2008. Un post que vull dedicar als companys de Localia Televisió. Com tots sabeu la cadena local del grup Prisa se n'anirà a negre avui, emportant-se pel davant les il·lusions de molts dels seus treballadors.
Que un mitjà de comunicació tanqui no és motiu d'alegria sinó tot el contrari. Ens agradi o no, l'accés a la informació és una de les poques garanties democràtiques que tenim com a societat lliure.
Localia tanca i jo estic a l'altre costat de l'Atlàntic. Impotent. Sense poder abraçar als meus amics. La bola de Times Square marcarà la fi de l'any 2008 però jo ara tinc el meu cap a Viladecans.
Sempre recordaré la trucada d'una desconeguda, la pregunta si m'agradaria treballar a Viladecans, la pregunta mental de "Viladecans, i això on cony està", la primera entrevista laboral, la sala d'edició de color verd, els nervis de la primera vegada davant d'una càmara, la meva primera realització, el canvi de Viladecans a Barcelona, el dia de les eleccions, els premis de la Diputació, la gravació de El Visitant amb la Clara Llensa i la magnífica Lola, la taxista, els MicroTV, etc...
Records i més records i jo no puc estar més agraït a una persona que sempre ha confiat amb mi i que, sense ella, mai hauria tingut la beca de la Caixa. Sí, la Marga Baró (directora de la televisió) és part responsable de la meva aventura als EUA. A ella li dec tot professionalment. A part de tenir un dels cervells més creatius dels que m'he trobat, la Marga és una magnífica persona. Coneixem moltes persones al llarg d'una vida... moltes passaran de llarg i unes poques, les elegides, es quedaran. Jo sé que la Marga es quedarà i només desitjo que algun dia puguem tornar a treballar plegats.
Localia tanca i el meu record va cap als companys del servei de realització, continuïtat i só; als de producció (Maria Riba); als dels serveis informatius; als companys de La Graderia; etc... Localia tanca però l'amistad va més enllà d'una carta d'adjust. Localia tanca però jo puc dir amb tota certesa que la família Localia està al meu cor.
A tots ells, i a tots vosaltres, us desitjo un molt ban any 2009.
x.



