Periodisme sensacionalista

Periodisme sensacionalisme en estat pur. La portada d'aquest dissabte d'un dels diaris més dolents de Nova York: El NY Post.

Teodor Garriga

Amb 99 anys i un dia ahir va morir el considerat degà dels periodistes radiofònics catalans. Fundador de Ràdio Associació de Catalunya, Teodor Garriga, va viure exiliat a França on es va veure forçat a sobreviure al camp de concentració d'Argelers. Màxim defensor de la llibertat, Garriga va donar vida a les ones en català.

Vaig tenir l'oportunitat de parlar amb Teodor Garriga ara farà nou anys, en el primer curs de Comunicació Audiovisual. Recordo perfectament els nervis d'aquesta primera entrevista que feia en la meva vida. Amb facilitat puc reveure la cara d'esglai que em va quedar al notar que m'havien robat la gravadora de la butxaca, i amb temor recordo la sensació d'estar perdut mentre un taxi em portava cap a la seva casa a la Barceloneta.

Teodor Garriga em va obrir la porta del seu pis amb un somriure. Jo estava nerviós, molt nerviós i l'estar sense gravadora encara potenciava més la meva cara de periodista inexpert que s'enfrontava per primera vegada a realitzar una entrevista. Garriga, com a periodista veterà, va deure notar els nervis de l'aprenent a periodista i va intentar calmar-me donant-me un got d'aigua.

Més d'hora i mitja d'entrevista. Recordo com li brillaven els ulls mentre m'explicava els primers intents de radiodifusió a la muntanya de Montjuïc durant l'Exposició Universal del 29. Recordo com em va emocionar mentre m'explicava el seu exili i encara puc recordar el seu somriure de quan em narrava com se saltava la censura de Franco.

Teodor Garriga es va acomiadar. Mà amb mà em va dir que li esperava un dia molt llarg. En un hora arribava al seu pis el mestre Joaquim Maria Puyal. De sobte em vaig trobar davant del Museu d'Història de Catalunya mirant el mar i pensant que gent com aquesta són els que han fet un país gran.

Una Radio Publica?

Pregunta:

un periodista que treballa en un mitja public com Catalunya Radio hauria de començar la presentacio d'un programa d'esports l'11 de setembre afirmant que Catalunya necessita tenir una seleccio nacional de futbol?

Aixo es informacio o opinio? O equival al resutat d'alguna trucada de la VicePresidencia de la Generalitat?

Podre estar d'acord o no amb el tema seleccions (tot i que crec que hi ha coses mes importants que debats com aquests), pero no puc estar d'acord que en un mitja public es faci una afirmacio tan contundent sobre un tema tan polemic i sensible com aquest. Una cosa es dir aixo en una tertulia pero l'altra es fer-ho a l'inici d'un informatiu (ja sigui esportiu, politic o cultural)