Primero, como siempre, fue Apple
Luego vino Coldplay
Incluso en Catalunya lo usaron
Es una de las tendencias del diseño gráfico
1/30/2009
1/29/2009
Embrace
Honey, It's been a long time coming
And I can't stop now
Such a long time running
And I can't stop now
Do you hear my heart beating
Can you hear that sound
Cause I can't help thinking
And I don't look down
And then I looked up at the sun and I could see
Oh the way that gravity turns for you and me
And then I looked up at the sky and saw the sun
And the way that gravity pulls on everyone, on everyone
Baby, It's been a long time waiting
Such a long, long time
And I can't stop smiling
No I can't stop now
And do you hear my heart beating
And can you hear that sound
Cause I can't help thinking
And I won't look down
And then I looked up at the sun and I could see
Oh the way that gravity turns on you and me
And then I looked up at the sun and saw the sky
And the way that gravity pulls on you and I, on you and I
Can you hear my heart beating
Can you hear that sound
Cause I can't help crying
And I wont look down
1/28/2009
Hoy
Hoy me mandaron a grabar en un estudio llamado Glass. La sorpresa ha sido enorme cuándo he visto que en todas las paredes colgaban cuadros con posters de películas y óperas de Philip Glass. Y es que hoy, sin pensarlo he estado en el estudio de Philip Glass.
1/27/2009
Parecidos Razonables
"Kings", la nueva serie de NBC
"The Gates", la instalación que Christo and Jeanne-Claude hicieron en Central Park.
1/25/2009
El Jardí de les Delícies
El vent bufa sense compassió a Times Square mentre faig cua per aconseguir una entrada a meitat de preu. 10 persones al meu davant, unes cinquanta al darrera. Tots abrigats, talment astrounautes disposats a trepitjar un espai lunar ja conegut per la humanitat.
Passen 45 minuts i al meu davant tinc l'entrada per ¨The Garden of Earthly delights¨, una peça teatral dirigida per Martha Clarke i que s'ha convertit en un dels exits de l'Off-Broadway Novaiorquès.
Tres músics a l'escenari vestits amb sotanes marrons. La llum del públic que s'apaga i els ballarins entren a l'escenari. Comença la primera part: el paradís.
Poesia escènica, màgia teatral, els sons del plaer, l'horror i el desig, el moviment macabre, la bellesa de la violència, els instruments musicals convertits amb eines de tortura, cossos penjats cap per avall sobrevolant el públic,.... Contrastos i més contrastos. I és que Martha Clarke aconsegueix gairebé l'impossible: traslladar amb bellesa lírica el quadre de El Bosco guardat al Prado de Madrid. I jo em pregunto: per què no porten aquesta peça a Espanya? No hi ha res millor que un foraster et redescobreixi una joia guardada en el teu país. No hi ha cap dubte que Martha Clarke ho fa.
Passen 45 minuts i al meu davant tinc l'entrada per ¨The Garden of Earthly delights¨, una peça teatral dirigida per Martha Clarke i que s'ha convertit en un dels exits de l'Off-Broadway Novaiorquès.
Tres músics a l'escenari vestits amb sotanes marrons. La llum del públic que s'apaga i els ballarins entren a l'escenari. Comença la primera part: el paradís.
Poesia escènica, màgia teatral, els sons del plaer, l'horror i el desig, el moviment macabre, la bellesa de la violència, els instruments musicals convertits amb eines de tortura, cossos penjats cap per avall sobrevolant el públic,.... Contrastos i més contrastos. I és que Martha Clarke aconsegueix gairebé l'impossible: traslladar amb bellesa lírica el quadre de El Bosco guardat al Prado de Madrid. I jo em pregunto: per què no porten aquesta peça a Espanya? No hi ha res millor que un foraster et redescobreixi una joia guardada en el teu país. No hi ha cap dubte que Martha Clarke ho fa.
1/20/2009
El desglaç
El desglaç
Durant tres dies la neu ha cobert de blanc Manhattan. Avui és dimarts, 20 de gener de 2009 i he vist com una gota talment una perla sortida d’un quadre de Vermeer queia de la llinda de la meva finestra. Al metro, una parella de mexicans cantaven ranxeres tot trencant la concentració d’un jueu ortodox que estava llegint les sagrades escriptures. Al meu costat, dues dones dominicanes es refugiaven a la misericordiosa del ¨todopoderoso¨mentre parlaven sobre els preus de l’assegurança del seu cotxe.
Barack Obama és el personatge del dia. Els ulls del món estan centrats a Washington on l’esperança de la renovació jurarà com a 44è President del somni americà. Mentrestant, l’administració Bush abandonarà una Casa Blanca tenyida del vermell de la sang d’una guerra injusta i del negre d’una crisi econòmica.
Obama avui prendrà el relleu d’un món malalt. Amb les seves paraules voldrà donar esperança a un món que potser ja està massa desesperat. El desglaç ha arribat per unes hores però la fredor de la injustícia, el vent huracanat dels conflictes armats, la desigualtat entre rics i pobres, la imparable progressió de la sida i el càncer, la febre del calentament global i la negació dels drets humans, continuaran dibuixant un signe negatiu a la vida de moltes persones.
En les pròximes setmanes el desglaç de l’esperança regnarà als Estats Units però la perla de Vermeer es congelarà de nou, els mexicans seguiran cantant tot elogiant l’amor perdut mentre el jueu ortodox d’Inwood seguirà resant al seu Déu. Al meu costat, les dues dones dominicanes continuaran creient amb el ¨todopoderoso¨ perquè els hi rebaixi el preu de l’asseguransa del seu cotxe. I jo continuaré preguntant-me si no li estem demanant l’impossible al nou Déu. Un Déu anomenat Barack Obama.
1/16/2009
Una canción
Un buen amigo me mandó esta canción. Simplemente, maravillosa.
Para El Dolor - Ana Laan
Para El Dolor - Ana Laan
Para El Dolor
para el dolor profundo, una mano azul
que te acaricie las penas y te dé luz
y te dé luz, y te dé luz
y te recuerde lo hermosa que eres tu
para lo que has perdido, mirada rosa
que te devuelva el hilo y te recoja
y te recoja, y te recoja
y te cuide y te cure cuando estás rota
para la pena negra, tus ojos limpios
para la espera, un buen sillón
para la soledad, mucha gozadera
y el beso dulce de esta cancion
para la duda oscura, un clavo ardiendo
que ilumine la noche y mate el miedo
y mate el miedo, y mate el miedo
y separe lo falso y lo verdadero ... ( solo )
para la pena negra . . . etc.
para el dolor del mundo, cualquier color
que pinte a los hombres com mucho amor
com mucho amor, com mucho amor
como el q llevas muy dentro del corazón
para la pena negra . . . etc.
1/15/2009
Hoy He Visto
Hoy he visto como nevaba en Nueva York y como en el metro un vagabundo sacaba trozos de hielo de un vaso transparente con el logo de McDonalds.
1/11/2009
1/10/2009
1/09/2009
I wish I could flight
Durante los ultimos dias me ha tocado bucear en el maravilloso mundo del videoclip. Sin querer me cruce con este, Roxette dirijido por Jonas Akerlund
1/05/2009
1/04/2009
1/02/2009
1/01/2009
Susan Sontag ' 1947 (Reborn)
h) I believe, furthermore, that an ideal state (besides "g") should be a strong centralized one with government control of public utilities, banks, mines, + transportation and subsidy of the arts, a comfortable minimum wage, support of disabled and age (d). State care of pregnant women with no distinction such as legitimate + iligitimate children.
Han pasado 62 años y lo que escribió Susan Sontag es más necesario que nunca. La recesión económica mundial nos ha demostrado que los mercados no se regulan por si solos, que una regulación estatal de los macro procesos económicos es más que necesaria. Con esto me opongo a los neo'cons, a los neo'liberales o como quieran que se les llamen. No creo en la absoluta libertad de el libre mercado.
Han pasado 62 años y lo que escribió Susan Sontag es más necesario que nunca. La recesión económica mundial nos ha demostrado que los mercados no se regulan por si solos, que una regulación estatal de los macro procesos económicos es más que necesaria. Con esto me opongo a los neo'cons, a los neo'liberales o como quieran que se les llamen. No creo en la absoluta libertad de el libre mercado.
Subscribe to:
Posts (Atom)