2/27/2009
Royksopp - Happy Up Here
Happy Up Here from Röyksopp on Vimeo.
Han vuelto. Royksopp ataca de nuevo con un nuevo single llamado "Happy Up Here". Aquí os presento el nuevo video/clip protagonizado por los space/invaders. De nuevo, la ciudad se convierte en un videojuego de marcianitos.
2/24/2009
The Hours
Ali in the Jungle Video
Jonas Odell es uno de los animadores más creativos e importantes de la escena actual. Representado por la compañía inglesa Nexus Productions, ha realizado videos musicales como "Take Me Out" de Franz Ferdinand o "Windows in the Skies" de U2. Hoy descubrí este vídeo que hizo para "The Hours". A disfrutarlo ;)
2/22/2009
2/20/2009
Mas de Cinco Minutos de Fama
Andy Warhol ya nos avisó que todo el mundo podía llegar a tener unos segundos de fama bajo el brazo de la cultura popular. Youtube, la cultura del do-it-yourself, los blogs, el facebook empiezan a redefinir una nueva cultura del "yo" como Lee Siegel relata en su libro "Against the Machine". Pues bien, parece que el grupo "Weezer" entendió este renacimiento de los nuevos héroes digitales entronizados por Youtube y nos ofrecen de la mano de Motion Theory, este divertídismo vídeo protagonizado por famosos youtubers.
2/18/2009
"Starz in their eyes"
Es imposible que esta canción no te haga sonreir.
2/17/2009
2/16/2009
2/15/2009
Hoy He Visto
Hoy en el metro he visto una mujer con labios pintados de rojo intenso, con un jersey de cuello alto también de color rojo. En su mano derecha aguantaba un par de globitos que se leía "Happy Valentine´s day". En sus ojos, no paraban de caer lágrimas.
2/13/2009
Fix You
Fix You
When you try your best but you don't succeed
When you get what you want but not what you need
When you feel so tired but you can't sleep
Stuck in reverse
And the tears come streaming down your face
When you lose something you can't replace
When you love someone but it goes to waste
could it be worse?
Lights will guide you home
and ignite your bones
And I will try to fix you
High up above or down below
when you're too in love to let it go
but If you never try you'll never know
Just what your worth
Lights will guide you home
and ignite your bones
And I will try to fix you
Tears streaming down your face
When you lose something you cannot replace
Tears streaming down your face and I
Tears streaming down your face
I promise you I will learn from my mistakes
Tears stream down your face and I
Lights will guide you home
And ignite your bones
And I will try to fix you
Un bocí de pa

Des de la finestreta de l’avió els poblets de la selva colombiana semblen figures geomètriques aïllades entremig de la negror de la nit. Un quadrat, un cercle, un diamant amb les puntes arrodonides brillen harmònicament mentre un avió vermell de la companyía Avianca dibuixa una línea recta de fum al cel.
“Señor, para tomar que gustará¨, escolto de fons mentre una senyora de pell morena em recita de memòria un llistat de sucs de fruita tropical. Somriure als llavis, m’allarga un got amb suc de mango i una capsa vermella. Mentre maleeixo el malbaratament de cartró, obro la capsa i un entrepà de pernil dolç i formatge llueix mortuoriàment embolcallat amb un estèril plàstic transparent. Miro a la dreta i per la finestra torno a mirar la selva.
¨Pan, pan¨, escolto. Estic a Quibdó, un poble de desplaçats per la guerrilla. Malgrat poca gent conegui aquesta xifra, Colòmbia té el segon número de desplaçats del món per darrera de Sudán (es calcula que tres milions de persones han estat forçades a abandonar la seva llar). Sí, ¨pan, pan¨, criden uns nens darrera de la reixa del col·legi. Reaccionen a una acció meva. ¨Pan, pan¨ demanen els seus ulls.
En la nostra societat donem moltes coses per sentades, immersos en la cultura del “usar y tirar”, no parem atenció al malbaratent de recursos i aliments. A Quibdó, vaig tenir una de les lliçons que sense esperar-te la vida et regala amb la dolçor d’una bufetada. “Pan, pan” cridaven els nens i jo amb ulls blancs me n’acabava d’adonar del que havia fet: sense pensar havia llançat a les escombreries un bocí de pa de yuca que m’havien regalat al menjador del col·legi.
Capsa vermella oberta. Queixalada a l’entrepà, glop de suc de mango i imatges que transcorren. En totes elles, un element en comú: el somriure dels nens. I és que Quibdó em va regalar la bufetada de la realitat però també l’abraçada de la noblesa i la dignitat dels desplaçats per la Guerrilla.

2/12/2009
Una Paella Sinfónica

Mi amiga Elvi cuenta las paellas que cocina en Manhattan como si fueran sinfonías. El domingo pasado tuvimos la séptima y que se puede decir de un número que ha dado obras maestras tales como la 7 de Beethoven o la de Sibelius?
Con este ejemplo, no necesito comentar cómo estaba la paella, la comí sin pausa (igual que la 7 de Sibelius), degustando cada pequeño detalle, cada nota, cada silencio, cada trocito de gamba y alcachofa.
2/10/2009
Hoy he Visto
Hoy he visto como la nieve se derretía en Manhattan mientras escuchaba "Primavera en NY" de Martirio.
Ayer escuché "Clair de Lune" de Debussy mientras veía como el sol se escondía tras el río Hudson.
Ahora estoy escuchando el Requiem de Fauré.
Ayer escuché "Clair de Lune" de Debussy mientras veía como el sol se escondía tras el río Hudson.
Ahora estoy escuchando el Requiem de Fauré.
2/05/2009
Colòmbia (2)
Una imagen resumiría las primeras y casi últimas impresiones de este viaje relámpago a Colombia. Y esta foto iría acompañada por la palabra ¨contraste¨: el verde del militar versus el rosa de la niña, el fusil con la trenza de la alumna, la fuerza de la violencia versus la inocencia de la infancia.
2/03/2009
Colòmbia (1)

Et trobes en una sala grisa. Al teu davant divuit cadires resten buides i nou monitors omplen de sons la sempre irreal sala d'espera d'un aeroport. Al teu davant un nen amb una armilla taronja pregunta al seu pare què són les FARC. Et trobes a Bogotà, esperant pujar a un avió que et portarà a Barranquilla.
Subscribe to:
Posts (Atom)







