Doncs sí... a NYC ens haurem de quedar tres mesos més sense poder sortir ni entrar del país... Oficialment sóc un alien in transit (que pot sonar molt bé en boca de l'Sting però no en la meva). Només espero que immigració m'aprovi la visa després d'estar tres mesos preparant la meva sol·licitud (portfolio de 200 pàgines, 15 cartes de recomanació, i uns quants dòlars gastats en advocats). Però bé, avui estem a 30 de desembre i en 24 hores direm adéu a un any... en cinc dies arribaran els reis d'Orient i jo només demano un regal... Salut i Feliç 2010.
12/30/2009
12/29/2009
12/27/2009
Un Inici
Des del campanar de l'església de Miralvent, la plana de Lleida adquiria tots els colors del verd imaginables. A mà esquerra, el canal de Serós separava la població de la lluentor dels camps de presseguers en ple agost. A la dreta, les dues muntanyes: la Serra del Marxant i la Muntanya Trencada delimitaven una població que veia trencat el seu silenci immortal pels cops de campana que el seu avi comptava amb mil·limètrica precisió. A la plasa de l'església dos cotxes carregats de corones de flors esperaven que les portes de la Casa del Senyor com al Mossén Xavier li agradava dir, s'obrissin i d'ella en sortissin dos taüts blancs. Les campanes seguien bategant, espantant a les cigonyes que només feia cinc minuts havien aturat el seu picoteig característic. A cada campanada, desenes de coloms marxaven foragitats pel so sec del repic de les campanes mentre que els gats que caminaven solitaris pels carrers costeruts de Miralvent buscaven aixopluc en una obertura d'una casa abandonada del carrer Bonaire.
12/26/2009
Feliz Navidad (en el metro)
En el metro hoy ha entrado un vagabundo. Llevaba un papel en la mano. En el medio del vagón, rodeado por personas llenas de bolsas decorados con los logotipos de las grandes superficies de Nueva York (Macys, Sacks, Barneys) empezó a recitar la palabra "casa" en varios idiomas. Al terminar dijo: "aunque la palabra casa pueda decirse en todas las lenguas del mundo, hay gente que hace años que no puede pronunciar la frase "mi casa". Yo soy uno de ellos. Feliz Navidad y que Dios los bendiga.
12/23/2009
Navidad
Otra Navidad en Nueva York: sin poder salir del país por culpa de la tramitación del visado. Mi primera Navidad sin la compañía de un producto que me ha acompañado des de pequeño... Unas Navidades sin el turrón de Gené Molló (creo que se escribe así) ya que el paquete que me mandaron se ha perdido. Sea como sea, deseo a los lectores del blog (si aun quedan) unas Felices Fiestas y aquí os dejo con un vídeo que grabé y edité... Recién salido del horno. Bons Nadals
xavi
12/21/2009
12/19/2009
Otro trabajo: Cantora 2
Hace unos seis meses me mandaron a las Bahamas a grabar un vídeo para un documental que sería distribuido junto el CD Cantora de Mercedes Sosa. Como todos sabréis, Mercedes Sosa, la Negra, falleció hace unos tres meses. Por si no lo habéis escuchado, aquí os dejo con la canción "La Maza" interpretada por Shakira y Mercedes Sosa (creo que es el vídeo que he hecho que ha sido visto por más personas, este llegará pronto al millón de reproducciones).
12/15/2009
12/14/2009
Post 909: En El Metro
En el metro:
- On vius?
- Enlloc, jo visc a Brooklyn
(a vegades una frase que podria semblar extreta d'un llibre d'en Paul Auster apareix sense que un s'ho esperi de camí a la feina)
12/10/2009
Nit de l'Editor
En la noche del editor de esta año le dieron un premio a mi amiga Elvi. Hace unas tres semanas me llamó preguntándome si quería crear un vídeo para ser presentado durante estos premios... ¿Qué puedo decir? Que hacer este vídeo no fue un trabajo sino un placer, que trabajar con gente tan humilde y tan buena persona como ella es de las mejores cosas que le pueden pasar a uno. De este modo, Elvi presentó el vídeo en su Facebook -
"Creo que la fotografía y la música son dos artes de las que no podría prescindir, por eso, cuando me pidieron que me hiciera un vídeo para una acto del que ya os hablaré, le dije a Xavi que porqué no lo hacía teniendo como base una sesión de fotos. Y en una tarde las hicimos, sin posar demasiado, con la confianza de dos amigos. Con este vídeo queremos agradeceros, una vez más, lo fieles que sois a la página, la manera tan natural, educada e interesante con la que dais vuestra opinión. Lo repito una vez más: sigo vuestras intervenciones, las tengo en cuenta. Sé que a veces no estais de acuerdo con mis opiniones y os agradezco la manera en que expresais esa diferencia. A veces me preguntais cosas concretas. Dejad vuestro mail y trato de responder a vuestra pregunta. Alguien decía el otro día si no me daba miedo exponerme demasiado. No: distinto perfectamente entre lo que se puede contar y mi intimidad. Me gusta compartir estas pequeñas cosas de los días de diario. Muchos besos, e."
No puedo terminar este post sin remarcar que me emocionó que se acordara de mi en el momento en el que ella recibió el premio en el Hotel Arts.
"Creo que la fotografía y la música son dos artes de las que no podría prescindir, por eso, cuando me pidieron que me hiciera un vídeo para una acto del que ya os hablaré, le dije a Xavi que porqué no lo hacía teniendo como base una sesión de fotos. Y en una tarde las hicimos, sin posar demasiado, con la confianza de dos amigos. Con este vídeo queremos agradeceros, una vez más, lo fieles que sois a la página, la manera tan natural, educada e interesante con la que dais vuestra opinión. Lo repito una vez más: sigo vuestras intervenciones, las tengo en cuenta. Sé que a veces no estais de acuerdo con mis opiniones y os agradezco la manera en que expresais esa diferencia. A veces me preguntais cosas concretas. Dejad vuestro mail y trato de responder a vuestra pregunta. Alguien decía el otro día si no me daba miedo exponerme demasiado. No: distinto perfectamente entre lo que se puede contar y mi intimidad. Me gusta compartir estas pequeñas cosas de los días de diario. Muchos besos, e."
No puedo terminar este post sin remarcar que me emocionó que se acordara de mi en el momento en el que ella recibió el premio en el Hotel Arts.
12/06/2009
Tornar
“Tengo miedo del encuentro
con el pasado que vuelve
a enfrentarse con mi vida...
Tengo miedo de las noches
que pobladas de recuerdos
encadenan mi soñar...”
(Carlos Gardel: "Volver")
Aviat farà tres anys i mig que vaig començar una aventura que ben aviat sabré si continua o s’hi posa ja un punt final definitiu. El meu visat expira el 30 de novembre i, com tot el que està vinculat amb la immigració, el meu futur penja d’un fil (o més ben dit, d’un full de paper). Contradiccions de la vida: als Estats Units jo no deixo de ser un immigrant i a Catalunya i a Espanya cada vegada em sento més foraster.
Aquest setembre vaig tornar a casa. Feia més de quinze mesos que no visitava la meva terra i, com cada vegada que he agafat un avió amb destinació Barcelona, aquest tango de Carlos Gardel l'he utilitzat com a banda sonora. I és que m’agrada viatjar amb música i posar-me uns auriculars que m’aïllin de la trista monotonia sonora de les sales d’espera de l’aeroport. M’agrada viatjar amb música i també m’agrada viatjar llegint un llibre. Aquest cop ho he fet amb “Homenatge a Catalunya”, de George Orwell.
"Benvinguts a Barcelona", entona el capità. Maletes recollides, compro el diari, surto de l'aeroport i primera sorpresa: a l’Aerobús vaig llegir el següent paràgraf de la novel·la d'Orwell: “Todos los que habían hecho dos visitas a Barcelona durante la guerra, con intervalos de algunos meses, comentan los extraordinarios cambios que observaron en ella”.
Dies després aquesta fragment del llibre d'Orwell tornaria a prendre volada, i és que si George Orwell va topar amb una manca d’esperit revolucionari i un principi perillós d’aburgesament de la ciutat, jo vaig trobar-me una Barcelona i una Catalunya que, d’estar tan cofoia de si mateixa, ha perdut l’impuls i l’esperit creatiu que la van caracteritzar als inicis dels 90. Aquesta sensació va quedar reafirmada en dos moments: el primer va ser quan vaig obrir el diari “El País” i vaig veure les famoses fotografies de les prostitutes als porxos de la Boqueria, i el segon quan vaig llegir una entrevista a Fèlix Millet publicada al diari “La Vanguardia”, que, talment com un Madoff mediterrani, ens explicava els seus equilibrismes fiscals al capdavant de la venerada institució musical.
Però no, ara no puc escriure un article negatiu de la meva visita perquè seria injust. Podria parlar de com n’és de bonic retrobar-te amb la família després de tants mesos: poder asseure’t cara a cara amb ells i, tot davant d’un plat ple de pa amb tomàquet i pernil, disseccionar els mesos passats amb el microscopi de l’entesa. O de tornar a veure els teus amics de Barcelona i d'assistir a una festa sorpresa del teu millor amic a Sabadell.
Podria parlar de moltes coses però cap arriba a la perfecció d’una posta de sol al meu poble, Sudanell. Ja sé que aquest no va ser un “paisatge favorit de Catalunya”, però veure un capvespre des del carrer Bonaire és de les experiències que mai oblidaré i que sempre recordaré. Cel rogent, pluja o vent, que queda reflectit a les aigües tranquil·les del canal de Seròs, mentre el repic de les cigonyes que habiten al campanar de l’església parroquial posen la banda sonora a un instant màgic que encara adquireix tocs més fantàstics quan del més enllà una veu coneguda crida: “Xavi, Xavi, puja, puja, que t’ensenyaré casa nova!”. Welcome home.
Xavi
10/19/2009
10/18/2009
10/17/2009
10/15/2009
10/14/2009
8/17/2009
Post 890: Realidad Virtual?
Kahn's Exeter Short Film from Alex Roman on Vimeo.
Aquí les dejo con uno de los cortos que más me han sorprendido últimamente. Se trata de un proyecto que mezcla arquitectura, sonido y animación. Lo que ven realmente existe, es la biblioteca que el arquitecto alemán Louis Kahn construyó en Yale a principios de los 50, pero la gracia de este corto es que, todas las imágenes que ven han sido creadas a través del 3-D Studio Max. En definitiva, tanta perfección arquitectónica y lumínica no dejan de ser una ilusión óptica.
8/12/2009
Hoy
Hoy he escuchado como la señora que me hace las ensaladas en el take away me decía que hacer una ensalada equivale a construir tu propia constelación mezclando estrellas y planetas.
He leído que cada minuto 100 meteoritos golpean en un lugar de la galaxia
He visto como un niño bateaba burbujas de jabón en un parque mientras un policía ayudaba a un niño a llenar un globo de agua.
He imaginado como una sonrisa se diluía en una noche de verano.
He leído que cada minuto 100 meteoritos golpean en un lugar de la galaxia
He visto como un niño bateaba burbujas de jabón en un parque mientras un policía ayudaba a un niño a llenar un globo de agua.
He imaginado como una sonrisa se diluía en una noche de verano.
7/24/2009
Video 3
Y el final de la mini trilogía... MeatPacking District... Una zona cool de la ciudad que corre el riesgo de ser Disneyficado.
7/22/2009
7/21/2009
Connexiones Perdidas
En la página craiglist uno puede encontrar la dirección de un instalador de aire acondicionado, puede alquilar una habitación en Manhattan hasta incluso puede encontrar el trabajo de su vida. El otro día el NYTimes encontró momentos de poesía en esta página. Más concretamente en la sección de connexiones perdidas en la que ciudadanos de Manhattan escriben una pequeña nota indicando que conocieron a alguien en algún lugar de la ciudad y no se atrevieron a hablar. Aquí hay algunas muestras de estas poesías urbanas encontradas hoy.
You were giving out the papers and calling names for the lottery of 9 to 5. I thought you were just my type with the glasses and outfit. You probably didn't even notice me. Would have talked to you but that could be awkward. I won the lottery but now I wanna take my chance on you...
Hi - We're sitting across from each other.
You have on a black T - and working on your Macbook Pro.
I have on a green T and working on my Macbook Pro.
Would love to chat. . . .
Sunday Low Tea
We were both outside towards the bar all the way to the right when we first made eye contact. I was under the tarp; you were by the tables with a group of friends wearing a black polo shirt. You have dark hair and an adorable smile. We went inside to dance to the last song, as I waited for a discreet moment to come speak with you. As the crowd left, I was hoping again to approach you, but we were both speaking to other people. When you were finally alone, I was unable to break away.
If by chance you see this, I hope we can connect. I've seen you around before and hope to see you again. I've thought of you often since Sunday. Will gladly give more details...
We talked in line, after seeing each other in the bathroom. Music, work, regional pride....We were watching different movies....
You were giving out the papers and calling names for the lottery of 9 to 5. I thought you were just my type with the glasses and outfit. You probably didn't even notice me. Would have talked to you but that could be awkward. I won the lottery but now I wanna take my chance on you...
Hi - We're sitting across from each other.
You have on a black T - and working on your Macbook Pro.
I have on a green T and working on my Macbook Pro.
Would love to chat. . . .
Sunday Low Tea
We were both outside towards the bar all the way to the right when we first made eye contact. I was under the tarp; you were by the tables with a group of friends wearing a black polo shirt. You have dark hair and an adorable smile. We went inside to dance to the last song, as I waited for a discreet moment to come speak with you. As the crowd left, I was hoping again to approach you, but we were both speaking to other people. When you were finally alone, I was unable to break away.
If by chance you see this, I hope we can connect. I've seen you around before and hope to see you again. I've thought of you often since Sunday. Will gladly give more details...
We talked in line, after seeing each other in the bathroom. Music, work, regional pride....We were watching different movies....
7/20/2009
Un Video
Por fin he podido hacer lo que me gusta: editar y grabar... pisar la calle y explicar historias... y creo que no hay mejor acompañante para hacer este vídeo que Elvira Lindo.
7/13/2009
6/29/2009
6/21/2009
Una nova mostra de bona arquitectura
Al davant de l'edifici del Cooper Union, s'aixeca un edifici de nova planta. Creat per el despatx d'arquitectura, Morphosis, ja està considerat com un dels millors edificis de la ciutat de Nova York (NYTimes).
6/18/2009
6/17/2009
Un arbre d'acer
I al terrat del Metropolitan Museum ha nascut un arbre d'acer, obra de l'artista americà Roxy Payne. En una tarda solellada, el gris d'aquesta gegantina escultura arbòrea contrasta amb el blau del cel de Manttan i amb la verdor de Central Park.
6/16/2009
Llumetes de color?
L'artista Jenny Holzer va ocupar per uns mesos una de les plantes del Whitney Museum. L'obra de Holzer és mundialment coneguda per la utilització de les pantalles de LED. En les seves creacions, aquestes pantalles no transmeten missatges banals-informatius talment als aeroports o a la xarcuteria mentres esperes pacientment pel teu número sinó que Holzer et bombardeja amb missatges amb una alta càrrega política (per exemple: la Guerra d'Irak). L'obra de Holzer pot semblar un joc, una llaminadura de colors purs que mig t'hipnotitza però en el fons l'americana t'està preparant per una bufetada ben amarga i sorollosa.
I preocupada pel missatge, entremig de les pantalles multicolors, destaca una habitació blanca plena de quadres amb fons blanc i lletra negra en les que Holzer reprodueix sense cap modificació documents públics sobre la guerra d'Irak (que es poden descargar on-line) pertanyents al l'excèrcit americà en el que s'evidencia les paraules, elements que han estat censurats. Podem viure en la societat de la informació, en la que les paraules es desplacen a més velocitat que mai, però la goma d'esborrar i el típex encara són d'una gran utilitat.
6/11/2009
L'ètica de l'emmarcador
Després d'estar molts dies tancat a l'oficina, ahir vaig tenir l'oportunitat d'escapar-me del cubicle. La meva escapada tenia una destinació clara: John Esty, una botiga del West Village on el MoMA ha emmarcat la majoria dels seus quadres. No era la primera vegada que em tocava anar a aquest establiment per motius de feina. O sigui, que el propietari ja em coneixia. Al veure l'estat de conservació de la foto que portava a emmarcar va i em dir:
-"Ui, no pateixis... això no és res comparat amb el que em va passar un dia"
-"Què et va passar"
-"Un dia va venir un senyor. Em va comentar que volia emmarcar una fotografia. Mà a la butxaca em treu un paper gruixut i comença a desplegar-lo. Com t'imaginaràs, la sorpresa va ser majúscula al veure que es tractava d'una foto de Richard Avedon. Calculo que valia uns 14.000 dòlars."
-"El tipo portava un Richard Avedon a la butxaca dels pantalons?", pregunto
-"Sí"
-"I tu, que vas fer, com vas reaccionar?"
-"Li vaig dir que marxès, que no podia emmarcar una foto a una persona que no sap apreciar l'art. Aquest senyor no es mereixia que jo li emmarqués la foto".
-"I què va dir ell?"
-"Que si volia em podia comprar una altra"
6/10/2009
La fi d'una època
Union Square, una de les places amb més vida de la ciutat veurà com un dels commerços que la delimiten s'està preparant per un gran tancament. Que un comerç a Manhattan plegui no és cap sorpresa, jo diria que és gairebé un fet rutinari. Ara bé, que la botiga Virgin tanqui té una significació especial. Marca el fi d'una època: la de la compra de CDs i els DVDs en botigues. Virgin tanca però jo em pregunto que deu pensar la botiga Barnes and Nobles (de llibres) que encara aguanta a l'altre costat de la plaça. Riu o tremola de por? Acabarà el món dels llibres com el de la música? Acabaran els llibres digitals amb la literatura escrita sobre paper? No em pregunteu la resposta: no la sé.
6/09/2009
Llums de Manhattan
A les dotze del migdia, el consum innecessari: una bombeta brilla solitària al barri de Tribeca.
6/08/2009
Dos ballerines en una gelateria
I caminant per Manhattan, de sobte, em trobo amb dos ballerines fent cua en una gelateria.
6/06/2009
Post 882: La Botiga dels Horrors?
Sí, sembla impossible però a Espanya vam arribar a emetre aquest tipus de programes. Era el principi d'una televisió, TeleCinco. Significava la implantació d'un model de televisió privada que s'inspirava en Itàlia. Valerio Lazarov (realitzador televisiu reconegut per l'abús del zoom) n'era el director i el pastís accionarial estava dividit a parts entre: Berlusconi (25%), ONCE (25%), Ediciones ANAYA (25%), Ángel Fernández- Chocolates Trapa (10%) i l'empresari Ángel Medrano. "Tu Pantalla Amiga", com s'autodenominava aquest nou canal a la italiana, ens va donar ¨autèntiques¨ sorpreses televisives en una Espanya que poc a poc s'anava allunyant de l'ombra de la dictadura militar i anava construïnt la seva nova identiat. De la mà de Lazarov, "VIP noche", "Tutti Fruti", "Su Media Naranja", "Telecupón", "Humor Amarillo", "Entre Platos Anda El Juego", "Goles Son Amores", "Bellezas Al Agua", "Contacto con Tacto", "Ay que Calor!" i el conjunt de ballarines com les "Mamachico" van omplir una graella que podria formar part d'una botiga dels horros. Tot i això, si analitzem amb calma aquest tipus de programes, tots ells estan caracteritzats per una cert sentit del "naïve", de l'adolescència, abscent de qualsevol maldat. En canvi, els programes que Telecinco ha emés en els últims cinc anys no són un joc d'adolescents. Telecinco, ha substituït la pluma de marabú per la mala llet i la sang, tot eliminant l'ètica periodística dels seus programes (els seus serveis informatius en són un exemple). Per tant, la pregunta és clara: ara podrem riure del tipus de programes de finals dels anys noranta, però m'agradarà veure com veurem la carnassa que Telecinco ha produït d'aquí quinze anys. Segurament, tindrem vergonya aliena.
6/04/2009
El crit de Bacon
Passeges entre les sales del Metropolitan Museum de Nova York i descobreixes un pintor del qui havies sentit anomenar per l'alt preu pagat pels seus tríptics però del qui mai havies vist una de les seves pintures. Dediques dues hores d'una tarda de dissabte a entendre el crit de Bacon forjat a partir de la crisi de la Segona Guerra Mundial. Arribes al final de l'exposició i tornes a començar, tot centrant-te en els quadres que més t'han impressionat. Per segona vegada, trespasses la línea de sortida i et topes amb un Caravaggio. Sense voler-ho realitzes la connexió: més de tres segles separen ambdós creadors però els temes que tracten els dos artistes no han evolucionat massa: l'absolutisme de l'església, la dita de Hobbes de "l'home és un llop per l'home", la violència, l'exhuberància de la carn i la desesperació del crit.
Subscribe to:
Posts (Atom)