Tiene 34 años, nació en Mozambique y es una de mis cantantes favoritas. La descubrí hace dos años cuando estaba en el barrio del Chiado de Lisboa. Des de entonces Mariza y su Fado no ha dejado de poner un poco de buena melancolía portuguesa a mis pasos.
Hacía tiempo que no escuchaba a Mariza pero ayer volví a encontrarme con su "Transparente", y, casualidades de la vida, hoy descubro que Mariza debutará en el Carnegie Hall este año. ¿La podré ir a ver? No lo sé, ya me la perdí en el Grec de Barcelona por trabajo... espero que no me la pierda este año.
Por cierto, si alguna vez me pierdo, buscadme en el barrio de la Alfama de Lisboa comiendo un Pastis de Belem.
7 comments:
Collins! El segon blog del dia que parla dels pastissos de Belem! Serà qüestió de provar-los!
Xavi, anem a Newark?
Vaja....una vegada que vaig a Lisboa i vaig i me'ls perdo... De tota manera m'ho vaig passar pipa pujant i baixant dels tramvies :)
Nen, una altra cosa no sé, però bon gust no et falta
Lisboa... ai, quants records!!! I, sí, Xavi, una mica de melancolia també... ;-)
Je, je, ja havia oblidat els Pastis de Belem i m'has fet venir el record de cop!
DEFAK!!!! nem-hi, nem-hi en serio... quan hi anem?
DAVID!!!! no te'ls pots perdre!
JOSE!!!!! jejeejejeejejejejeje! bon gust? esto que es?
MONTSE!!! si, si, melancolia????
Jo vaig descobrir a Mariza fa 4 anys amb el seu Oxalá, tot i que desconec la traducció d´aquesta cançó. Personalment, crec que, encara que sigui de la generació moderna, és la veu fadista de més qualitat.
Núria L.
Tot i que encara he d'acabar de decidir si segueixo sent Mísiaïsta o bé em torno Marizaïsta (són molts anys de mísiaisme...), en qualsevol cas em declaro fadista i m'apunto al Carneggie!
Post a Comment