Et trobes en una habitacio coneguda pero que no recordes. Comences a palpar les parets tot intentant que les imperfeccions de les motllures de guix et donin les pistes d'on et trobes. Estas perdut en el teu propi espai. Arribes a la finestra. L'obres i el vent d'un caluros dia de juliol fa que la neu entri a la teva habitacio. Encens la radio i el metereoleg canos diu que una onada de calor arrasa Manhattan pero tu obres la ma i veus com els petits cristalls hexagonals es desfan just tocar la teva pell colrada d'estiu.
6 comments:
Wow, que bonito.
Ho veus com ets un poeta !!! :)
Espero que no t'hagi caigut cap troç de sostre al cap .... aquests yankees que ja es pensaven que els tornaven a atacar !!!
:) qué bonito....
Com diríem a casa nostra, oi ka macu! ;)
Silvia
Koala
Wen
David
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
gracies... aqui fa massa calor i jo m'estic desintegrant...
És un primer paràgraf primer paràgraf? ;-)
Post a Comment